Alta Fidelitat. Pàg. 218-219

...
-Abans et preocupaves més que no ara per coses com Salomon Burke -li dic-. Quan et vaig conèixer i et vaig fer aquella cinta, estaves francament entusiasmada. Vas dir, i cito literalment, que era tan bona que et feia avergonyir de la teva col·lecció de discos.
-Que desvergonyida, no?
-Què vols dir?
- Home, que m'agradaves. Eres un disck-jockey, i jo trobava que estaves boníssim, i no tenia amant, i en volia un.
- O sigui que la música no t'interessava en absolut?
- Home, sí. Una mica. I més llavors que ara. Es la vida, no?
-Però veuràs... És tot el que tinc jo. No tinc res més. Si has perdut interès en la música, has perdut l'interès en tot. Quin sentit té que estiguem junts?
- Ho creus de veritat?
- Sí. Mira'm a mi. Mira el pis. Què hi ha, tret de discos, compactes i cintes?
- I t'agrada que sigui així?
- No ben bé - dic arronsant els muscles.
- Aquest és el sentit d'estar d'estar junts. Tu tens potencial. Jo m'encarregaré de fer-lo sortir.
- Potencial de què?
- D'ésser humà. Tens tots els ingredients bàsics. Ets realment molt simpàtic quan vols. Fas riure a la gent, quan et ve de gust, i ets amable, i quan decideixes que t'agrada algú, la persona afortunada se sent com el centre del món, i això és un sentiment molt sexi. La llàstima és que la major part del temps no et ve de gust.
- No - és tot el que se m'acudeix.
- Només que... que no fas res. Et perds en el teu cap, i et quedes assegut pensant en comptes de tirar endavant alguna cosa, i la major part del temps penses bestieses. Sembla que et perdis sempre el que s'esdevé de veritat.
- Aquesta és la segona cançó de Simply Red en aquesta cinta. Una és imperdonable. Dos és un crim de guerra. Puc avançar la cinta? - L'avanço sense esperar resposta. L'aturo en una peça horrible de Diana Ross després de Motown, i grunyeixo. La Laura continua impertèrrita:
- Coneixes l'expressió que diu "El temps a les seves mans i el cap ple d'ell mateix"? Et defineix.

Alta Fidelitat. Nick Hornby